En 1952 la Filà té en les seues pròpies files al xiquet que encarnarà el personatge de Sant Jordiet. Es tracta de Jorge Mora Alberola, a qui el compositor alcoià Alfredo Alberola dedicarà el pasdoble “Sant Jordiet 1952”. És fill del fester Rafael Mora Casamitjana, i la Filà vol festejar com es mereix este honor.

S'organitza l'eixida del castell, després de l'Aparició, d'una manera apoteòsica i espectacular, a més d'emotiva cent per cent. Se li prepara un cavall blanc, un poni, El xiquet ix a lloms del cavall rodejat de festers portant bengales i lluminàries. Sant Jordiet dóna la volta a la Plaça i es dirigix amb els seus acompanyants al seu domicili. A partir d'eixe any, l'acte cobrarà noves dimensions.

Precisament l'any 1952, a més la Filà festeja les seues Bodes d'Or amb una sèrie d'actes adequats a la celebració.

Referent al càrrec de Sant Jordiet, i a la pròpia Filà, la Crònica de Festes de 1952, obra de Francisco Boronat Picó, indica:

(...) El commovedor acte de l'Aparició molt deficient per la falta de llums i per la seua breu duració. El que va estar molt bé i mereix un calorós aplaudiment va ser la novetat introduïda en l'acompanyament de Sent Jordiet. Acabada l'Aparició sobre els merlets del Castell, es van encendre les llums per a segons després tornar-les a apagar perquè Sent Jordiet —xiquet Jorgito Mora Alberola—, genet sobre diminut cavall de sang i escortat pels festers de les comparses de Marrakesch i Navarros portadors de sengles torxes que il·luminen fantàsticament la foscor, fóra acompanyat fins al seu domicili. (...)

(...) La comparsa de Marraskesch, va celebrar les seues Bodes d'Or, amb el motiu de les quals es va dir una missa en sufragi de les ànimes dels fundadors i socis morts, així com també un vi d'honor i sopar fred en homenatge a quants van tindre a gala vestir el seu trage. Un acte de caritat a un establiment benèfic va ser el digne fi d'esta commemoració. (...)

(...) En la Festa del Pasdoble, es va atorgar el primer premi a la Banda Unió Musical, d'Anna, titular de la Comparsa Marrakesch, el segon a la Banda Unió Musical d'Albaida, titular de la Comparsa Berberiscos i el tercer a la Banda La Lira Fontiguerense, de Font de la Figuera, titular de la Comparsa Judios. Van formar el Jurat qualificador per l'Ajuntament el senyor Jaime Lloret Galiana, el director de la Banda de música del Regiment el senyor Rafael Giner, el de La Primitiva el senyor Fernando de Mora i el senyor Julio Laporta. (...)

(...) En la Retreta, van prendre part les comparses de Llauradors, Magenta, Marrakesch, Cordó i Jueus. Per la uniformitat en la desfilada van meréixer el primer premi els Marrakesch i el segon la comparsa de Llauradors. (...)

En la Revista de Festes de 1953, Román Vitòria Calafí dedica estos versos al Sant Jordiet:

A Tí que, candoroso y suplicante.

Imploras, el perdón, en nuestros males,

Derramando, benévolo, a raudales,

La inocencia, que irradia tu sembrante,

Y llevas por pendón, la Cruz triunfante

Símbolo de regiones celestiales,

Do brotan, sin espinas, los rosales

Y es la dicha perpetua y constante;

Acudimos, con fe los alcoyanos.

Entre alardos, desfiles y plegarias,

En sus fiestas de Moros y Cristianos,

Rico joyel, que encierra y atesora,

Este Alcoy, de proezas legendarias,

Por el amor, que a Tí, San Jorge, mora.

En 1953 Jorge Mora Alberola repetix el càrrec de Sant Jordiet, com venia sent costum en estos anys és que el Sant Jordiet s'atorgava per petició i no per sorteig  entre tots els candidats, com es realitza actualment.

Referent al càrrec de Sant Jordiet, la Crònica de Festes de 1953, obra de Francisco Boronat Picó, és molt més curta en detalls, indicant:

(...) El cel de l'Aparició, prou ben aconseguit, i l'Aparició, presenciada, com sempre, per una ingent multitud. (...)

(...) Els Capitans i Alferes, han sigut els següents: Capità Cristià: Antonio Palacios Gisbert, de la comparsa Creuats. Capità Moro: Carlos Blanes Lloréns, de la comparsa Ligeros. Alferes Cristià: Emilio Ferrándiz Serralta, de la comparsa Andalusos. Alferes Moro: Ramiro Gisbert Pascual, de la comparsa Mudèjars. Mossén Torregrosa: Antonio Hernández. Sant Jordi: Xiquet Jordi Mora Alberola. (...)

En 1982, any del Centenari del personatge Sant Jordiet, va correspondre el càrrec al xiquet Joel Vicente Juan Botella, fill del fester Vicente Juan Verdú.

La Memòria d'Activitats de 1981, realitzada per Antonio Aura Martínez indica:

(…) Entre els diversos actes religiosos celebrats a Alcoi durant 1981, l'Associació va participar en la Processó del Corpus Christi. En ella va prendre part, com primer dels seus actes, el xiquet Joel Vicente Juan Botella —Sant Jordiet 1982—, que havia sigut triat dies abans. (…)

(…) Dels actes celebrats a l'octubre, amb motiu del Mig Any, el que cal destacar és la presentació de càrrecs festers.

El dia 23 vam conéixer el xiquet Joel Vicente Juan Botella, Sant Jordiet 1982, en el Col·legi Parroquial Sant Roc, que va ser presentat dins del marc infantil del seu col·legi. (…)

La Crònica de Festes de 1982, obra d'Adrián Espí Valdés indica:

(…) Tota l'atenció d'este matí càlid se centra entorn de Sant Jordi, a Sant Jordiet, i a la «Missa» d'Amando Blanquer.

Joel Vicente Juan Botella llueix un trage bellíssim amb la novetat d'una capa molt romana, de vellut negre. La simpatia del xavalet porta al públic de carrer, rebent ovacions al seu pas, així com la ja tradicional pluja de clavells en el carrer de Sant Llorenç.

L'espectador està sobre les voreres i la processó transcorre perfectament, tot al contrari que pel carrer de Sant Tomàs, inclús per la Plaça d'Espanya, invadides les calçades per la gentada ansiosa d'acostar-se a la figura del Sant Jordiet. (…)

(…) Tampoc se li escapa a l'arquebisbe el centenari del Sant Jordiet, tenint per a Joel Vicente paraules afectives i càlides, indicant que els Moros i Cristians en honor a Sant Jordi són una excepcional obra històrica i d'art al mateix temps que té per autor a tot un poble. (…)

(…) Cinc eterns minuts de retard en l'apagada general de la il·luminació festera escarota els nervis a qui més temperats els manté, i per fi Sant Jordiet sorgix d'entre uns nuvolots de color, fums mítics i ràfegues de llum. La devoció popular ha vist sempre en Sant Jordi i el seu miracle un signe de la Providència. Plouen fletxes benefactores alhora que s'interpreta, per última vegada, la partitures del mestre Barrachina. Un sonor, quasi estremidor, Visca Sant Jordi! és el colofó.

Quan el públic, que en presència massiva aplaudix el prodigi infantil, el cant de gesta del xiquet romà, la taumatúrgica visió, deixa de fixar-se en el castell, l'enllumenat torna a brillar rutilant, però en certs rostres, en molts alcoians, en tots els presents cascavellegen, llisquen amb lentitud, les llàgrimes de l'emoció. El resignat, l'esperançador fins l'any que vé! va de boca en boca. Comença ara el compte arrere per a un nou any. (…)

Adrián Espí Valdés, en la Revista de Festes de 1983, dedica estos versos al Sant Jordiet de 1982:

Para ti, Joel Vicente, a los cien años

del milagro de tu saeta de marfil.

                  I

Llegó el día y abril ha florecido

en pétalo secreto de su historia

que en nube mañanera, dúctil gloria,

musiquea de amor en su latido.

Muy pocas primaveras has vivido

y retienes feliz en la memoria

la limpia y ensoñada trayectoria

del mensaje fiel y el deber cumplido.

Blanca alondra del verbo y del portento.

¡San Jorge, caballero de destinos,

eterno laurel del combate incruento!

Prodigio de los versos repentinos,

saeta de cristal que cruza el viento

al compás de los salmos más divinos.

                    II

Nardo, rosa y clavel, alma de niño

esculpido en las crestas del paraje.

Siembra de amor y atávico cariño,

paloma de paz, célico andamiaje,

yelmo y espada, plata en el armiño.

Perseo de la luz y del mensaje.

Trova azul, teorema medieval,

joya eurítmica de la voz señera,

frontispicio de ardor en primavera

en el marco de una aurora triunfal.

Estampa de la unción emocional,

remansada caricia de la espera,

de trigo en flor y armónica quimera

que levanta la fe tradicional.